Heràldica en general

Principal ] Contacti amb nosaltres ] Com fer-se soci ] La SCGHSVN ] Publicacions ] Cursos i tallers ] Recerques genealògiques a Internet ] Disciplines ] Inicis en genealogia i heràldica ] Projectes i buidatges ] Llistes de genealogia ] Sobre noms i cognoms ] [ Heràldica en general ] Nobiliària ] Bibliografia ] Articles i Premsa ]


 

 

INTRODUCCIÓ GENERAL DE L'HERÀLDICA


L'heràldica és la ciència que té per objecte l'estudi dels escuts d'armes. Tracta de l'origen composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar.

Segons les seves aplicacions, l'heràldica es pot classificar en:

a) Heràldica gentilícia: fa referència als individus i a les famílies i llinatges.
b) Heràldica cívica: es refereix a les localitats (municipis, comarques etc.).
c) Heràldica corporativa: és la referida a les entitats, gremis, confraries i altres corporacions de caràcter civil.
d) Heràldica nacional: té per objecte els estats, nacions i països en general.
e) Heràldica eclesiàstica: fa referència a les persones i institucions o entitats de l'Església o regilioses.
f) Heràldica militar: es refereix a les persones, institucions i cossos o entitats militars.
g) Heràldica industrial: fa referència als productes elaborats per la indústria.
h) Heràldica esportiva: es refereix a les entitats de caràcter esportiu.

Història

Els escuts d'armes o armories s'originaren per la necessitat de distinció dels cavallers al camp de batalla i apareixen a l'Europa occidental al segle XII.   Els senyals individuals es feren aviat hereditaris i exclusius i llur ús es generatzà al segle XIII, no només entre la noblesa (homes i dones) sinó també entre els eclesiàstics, els burgesos i fins tot els menestrals i pagesos.

Les armories es col·locaren als castells, les cases, les capelles, les làpides sepulcrals, etc., als vestits i a les robes i en tota mena d'objectes i de joies.

Les primitives peces i figures - molt simples - s'anaren complicant i aparagué una terminologia exclusivament heràldica. Amb el temps, la composició dels escuts es fixà i anaren sorgint unes regles per a delimitar-la.

Els escuts d'armes gentilícies només poden ésser emprats pels membres del llinatge o família a qui corresponen per ús immemorial provat o pels descendents de la persona a qui fou concedit, i no es transmeten per línia femenina llevat dels casos de vinculacions successòries que expressament ho estableixin. Per la qual cosa no hi ha escuts de cognoms, sinó escuts de llinatges o famílies.

 

L'ESCUT

L'escut de Catalunya

L'escut de Catalunya és l'escut dels comtes-reis sobirans de Barcelona: d'or, quatre pals de gules. Aquest és un dels quatre escuts més antics d'Europa, ja que el primer document en el qual apareix és un segell del comte Ramon Berenguer IV de l'any 1150. Tanmateix, com a senyal pre-heràldic, les franges verticals vermelles i d'or ja les trobem als sepulcres romànics del comte barceloní Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes (mort el 1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (morta el 1058), muller que fou del comte Ramon Borrell I, ambdós sepulcres a la catedral de Girona.

La corona reial timbrant l'escut de Catalunya (o l'escut de Barcelona) es justifica pel fet que el sobirà de Catalunya, a més d'ésser comte sobirà era "el rei".  No el rei d'Aragó, simplement "el rei".  D'aquí que hi hagués el "batlle reial de Catalunya", les "batllies reials", el "reial patrimoni", el "braç reial" de les corts catalanes, on sempre es deia "plau al senyor rei", i no al senyor comte, i els diputats juraven al "senyor rei i comte de Barcelona".  D'altra banda, no existeix una "corona borbònica".  Només hi ha una "corona reial" que, llevat d'Anglaterra, que és una mica diferent, totes les corones són iguals, Espanya, Bèlgica, Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Noruega i Búlgaria (sí, Búlgaria, i això que és república, com també ho és Hongria i a Rússia la corona imperial), i ningú no s'esgarrifa, perquè la "corona reial" també demostra "sobirania".
El "Principat de Catalunya" és una denominació purament erudita i jurídica i els nostres sobirans mai no s'han anomenat "prínceps de Catalunya".

 

LA BANDERA

La bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya és una bandera de les anomenades heràldiques, sorgida de la translació del senyal de l'escut dels comtes de Barcelona a un teixit. Possiblement la bandera, penó o estendard dels comtes fou anterior a l'escut. No en tenim referència documental fins al segle XIII, però és una de les més antigues d'Europa.
Al principi els pals de l'escut eren representats a la bandera ja verticalment ja horitzontalment. Aquesta darrera disposició fou la que acabà imposant-se i és la bandera oficial de la nació catalana: faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles, totes del mateix gruix.
La bandera de Catalunya va ser oficialitzada per l'Estatut d'autonomia de Catalunya, llei orgànica de l'Estat de 1979.